Tot és economia?
Fa temps que penso que l'economia, avui en dia, domina massa les nostres vides, la nostra política, la nostra societat.
Els meus limitats coneixements (només sé que no sé res) m'impedeixen elaborar una teoria completa i complexa al voltant d'aquesta idea. No sé si és degut a la caiguda del comunisme, si és l'evolució històrica, o si és el capitalisme imperialista i dominador, però el cas és que penso que l'economia, l'anàlisi econòmic de qualsevol mesura, i la necessitat d'obtenir beneficis sense tenir en compte a costa de què o de qui, són avui en dia les lleis que fan girar el món per sobre de qualsevol altra cosa. I no m'agrada.
(També penso que gran part del problema d'orientació i acceptació de la socialdemocràcia actual es ressoldria donant una alternativa a aquesta cosmovisió economicista, però això ja són figues d'un altre paner, i d'això sí que em veig totalment incapaç).
Tota aquesta reflexíó (o anada d'olla, en altres paraules) ve al cas perquè l'altre dia vaig llegir en una entrevista una opinió experta que em va reafirmar la teoria. La magnífica, com sempre, contaportada de La Vanguardia entrevistava el divendres 21 de setembre al catedràtic d'Ecologia estadounidenc Peter Reich. Després d'explicar la situació crítca del mediambient del planeta, l'escalfament global i l'excés consumista, el catedràtic hi veu un bri d'esperança:
"Creo que hay una oportunidad real de mejorar el mundo, ¿sabe por qué? Porque mejorar el mundo va a mejorar la economía global, esa es mi única esperanza. Hay empresas que van a ganar muchísimo dinero
desarrollando energías alternativas y construyendo edificios sostenibles y coches que no contaminen. Si los gobiernos de Estados Unidos no construyen plantas de energía solar, lo harán los chinos."
És a dir, la única possibilitat de començar a canviar les coses és que algú hi guanyi diners. Trist, oi? Per aquí van els trets, també, d'una corrent de marqueting empresarial que s'està estenent últimament, i que trobo força interessant: la responsabilitat social corporativa. Vendre més a costa d'anunciar-se com a empresa sostenible i responsable.
Algú en dóna més?
Etiquetes de comentaris: Espècie Humana, Zona Roja





2 Comments:
És cert que el consum ocupa un espai excessiu a la nostra vida i al global de la nostra societat. Però cal diferenciar ben bé economia i consum.
L'economia és vital, bàsica, essencial. No hi ha política sense economia. No hi ha redistribució sense creació de riquesa ni ciutadania sense un nivell econòmic determinat.
La política no s'entèn sense economia. Estudia economia, aprèn economia.
Quants cops he escrit economia?
Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
L'aversió al benefici és una herència del catolicisme. Sovint són precisament els aparentment més anti-clericals, els qui en la pràctica cauen en els pitjors paranys del cristianisme, entre ells la creença que hem vingut en aquest món a patir (per així poder ser recompensats en l'altra vida, ep!). Aquesta manera de pensar, deixem-la per als esclaus.
La negació del benefici, entès en el sentit més ampli, sigui material o espiritual, és la negació de la felicitat. El no-benefici és el perjudici.
Des d'un punt de vista moral, davant del benefici hi tenim tres actituds possibles:
1 - Reconèixer plenament la necessitat del benefici. Des del moment en què reconeixem el la necessitat del propi benefici, acceptem també el dret dels altres a ser beneficiats. El resultat és el capitalisme: la recerca del benefici mutu és la seva essència. Des del punt de vista capitalista, que una empresa guanyi diners contribuint a la millora ambiental és collonut, perquè hi guanya tothom. Tenim un benefici mutu.
2 - Negació del benefici. La negació del dret al propi benefici, comporta també la negació del dret dels altres a ser beneficiats. A nivell individual, el resultat és la pèrdua d'autoestima. A nivell col·lectiu, el resultat és el comunisme. La conseqüència és sempre la infelicitat.
3 - Reconèixer el dret al propi benefici, però sense reconèixer el dret dels altres a ser beneficiats. A nivell individual, el resultat és l'egoisme. A nivell col·lectiu, el resultat és l'Edat Mitjana.
Publica un comentari
Links to this post:
Crear un enllaç
<< Home